Em sé, de lluny, peó en un tauler
d'escacs. Tot viu en un espai concret.
Estimo massa.
La vida escriu un vers...i la fidelitat
blanquíssima l'acull; un cop de sort.
Paraules impossibles.
Aquesta maleïda fera folla:
l'instint tocat de mort.
Un emissor de falsos crits de joia.
Inapel·lables.
Carnassa de desig.
Olor d'axil·la xopa de temor.
Estaca'm, absolut!
Gemega, crida: "besa'm l'èxode"!
Gemecs d'un déu desconegut, opac.
Cansat del cascadeig d'espera.
Fonemes emmotllats al "déja vu"
d'una cançó que presagia pèrdua.
Femella que es dessagna enmig del fang.
I el blanc et jutja en el final del joc.
Vençut, dibuixaràs un gest mecànic:
Un bell somriure fals i matusser
de monstre venjatiu que no sap perdre.
EJB