13 de març 2015

Aigües tranquil·les

By EJB

No seré mai la dona que somnies:
atenta als teus desitjos d'home sol,
poruc, fidel, pendent del mascle Fal·lus.
Et veus submís en el silenci d'Eros:
no creus en el poder de la mirada
i et veus vençut pels anys, pel pas del temps
que tems perquè la vida mai no és justa.
I vas errat, perquè el que veus no diu
la veritat.

Llegeix.  Despulla les paraules-vers.
I creu en mi. No neguis els desitjos.
Aprèn a reposar en els cants
d'aquesta dona rara que t'estima
de lluny, tots els reflexos de l'edat.
I fes-te gran, de cop, amb crits i fúria.
I cau, feliç, en els inferns benèvols
del teu present: no són més crus que el dol
per una mort d'amor que no t'és digna.

EJB