Com has pogut gaudir del temps
present
si et fuig dels dits per ser passat
quan dius:
Sóc tan feliç! Voldria aturar el
temps,
morir entre els teus braços forts i
ser
no-res en un silenci vast, perdut
en una pell que m’ha estimat
breument.
Com un bon vi, l’escut et salva
l’hora.
Demà tindràs un goig esmicolat
com contrallums de pols en els
cristalls.
És el que queda d’un amor incert,
caçat al vol, perquè el
necessitaves.
EJB
