 |
| Foto by EJB |
He vist el llop, de cara.
Desafiava les edats de lluny,
com si volgués obrir de bat a bat
els ulls mig encegats d'aquella rata
extasiada per un raig d'amor
il·luminant la seva fam de vida,
tan lluny dels laberints d'obscuritat.
Li he vist els ulls cansats de solitud.
Coberts de morts que el lliguen a les albes.
Tacats d'enyorament per la feblesa,
desencisats per una flama fosca,
fugaç, cremant l'oblit de tants errors
fendint els iris, farts de veure blaus
idolatrant un mar que ja no el mou.
Desobeint l'instint li cou la sal
d'alguna llàgrima perduda al mapa
ja masegat, inútil, del futur.
I no ho entén: ha après a viure sol.
No espera res.
E.J.
Setembre 2013.
