20 de des. 2012

Atenea




Em desarmava l'ombra de les notes
reencarnada en un arpegi d'aire. 
Sabia que els cretins, buscant finestres,
tindrien por i obscuritat com jo.
Plena de ser, cansada de no ser
la dignitat arrossegant el risc,
què faig tan sola enmig de les hostils
cohorts que assetgen nits desesperades?
Tan bé com sé que res no acull els cops,
tan bé com visc la lentitud 
dels meus crepuscles,
-pobre de mi!-
encara crec en l'ordre blau de les onades
que arriba per desfer castells de sorra.

EJ